CURS D´ASTRONOMIA A ULL NU
OBJECTIU PRINCIPAL:
Donar coneixements bàsics per observar i situar-nos sota un cel fosc i estrellat.
Repassar mites i llegendes associades a molts dels noms de l’Astronomia.
La idea es que els patrons puguin guiar a les tripulacions d’esbarjo en aquells moments màgics de calma a la banyera, quan pots mirar al cel amb certa calma i gaudirne de tenir un mant estelat cobrint l’estela.
Profesor: Pere Closas, President d´Aster – Agrupació Astronomica de Barcelona.
TEMARI resumit:
1- Conceptes Bàsics
2 -Ajudes per la observació astronòmica.
3- Primeres refererències per situar-nos al cel
4- Práctica
HORARI:
Durant l’any 2022 anirem publicant convocatòries. Envia’ns la teva proposta de dates, si ja tens un grup, obtindreu un descompte.
Preu :
150 € PVP
135 € (Socios entidades colaboradoras)
110 € Socios APY
TEMARI detallat:
1.- Conceptes bàsics
La primera constatació és que al cel hi ha astres. A ull nu hi podem veure, a part del Sol i la Lluna, estrelles, planetes i, excepcionalment, algun cometa.
Com identificar-los.
La primera constatació és el canvi de l’aparença del cel:
En funció del lloc d’observació
En funció de l’hora d’observació
Les estrelles fixes s’agrupen en asterismes i constel·lacions.
Tot astre té una magnitud (mesura de la brillantor). A ull nu veiem els astres més brillants; amb instruments adequats se’n poden veure molts més.
Aproximació històrica.
En el coneixement del cel s’hi ha acumulat conceptes i noms que són herència de pobles que ens van precedir en molts anys (possiblement milers d’anys) Al llarg de la història (i de la prehistòria) s’han anat creant un conjunt de noms per identificar els objectes astronòmics (constel·lacions, estrelles, planetes, etc. ) que amaguen un gran nombre de significats, de cosmovisions, de mites, d’instrumentalització de l’astronomia).
L’Astronomia és una de ciència d’una gran pes en el devenir intel·lectual de la Humanitat.
Per un costat és una ciència amb arrels que es perden en la prehistòria o en els primers moments de la història
La conservació i transmissió del llegat antic té un pes important en la ciència medieval.
I la Revolució científica del pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna en el període del Renaixement, té com a canemàs el coneixement astronòmic: noms com Copèrnic, Kepler, Galileu, Newton van posar en marxa una roda que encara gira.
Avui el coneixement astronòmic té dos vessants molt diferenciats.
– L’Astronomia de posició, que estudia fonamentalment el moviment dels astres. Podríem dir que respon a la pregunta ¿On són els astres?
– L’Astrofísica, que s’ocupa de la seva constitució i de la seva evolució Respon a la pregunta ¿Què són els astres?
2.- Ajudes per a l’observació astronòmica
Per identificar els estels avui utilitzem diferents sistemes de coordenades, de manera molt semblant als conceptes de latitud i longitud
– L’eina clàssica: el planisferi
– Programes d’ordinador (alguns de franc)
– App’s de mòbil o tablets
Instruments per a l’observació i mesura de la posició dels astres
– Els ulls
– Uns binocles o prismàtics
– El telescopi
– El sextant
– Apunt sobre Astronomia i rellotges
El cel com a rellotge
El rellotge com a model que descriu el cel.
3.- Primeres referències per situar-nos en el cel.
– El meridià del lloc
– Les constel·lacions circumpolars
– El zodíac
– La Via Làctia o Camí de Sant Jaume
4-Pràctica
Les classes del curs es complementaran amb dues sortides per a la pràctica de la identificació d’estrelles i constel·lacions.
Es faran a la zona del Port de l’Ordal.
Cal tenir en compte que ja estem en una època de l’any que es fa fosc molt tard.
Ens haurem d’adaptar en el tema dels horaris.
La data de les sortides pot ser objecte de canvis per causes meteorològiques.
Els cursetistes hauran de fer els desplaçament pels seus mitjans.
S’organitzarà una sessió de planetari l’observació d’aquella part del cel no visible en aquesta època de l’any.