CURS D´ASTRONOMIA A ULL NU

OBJECTIU PRINCIPAL:

Donar coneixements bàsics per observar i situar-nos  sota un cel fosc i estrellat.

Repassar mites i llegendes associades a molts dels noms de l’Astronomia.

La idea es que els patrons puguin guiar a les tripulacions d’esbarjo en aquells moments màgics de calma a la banyera, quan pots mirar al cel amb certa calma i gaudirne.

Profesor: Pere Closas  President d´Aster, Agrupació Astronomica de Barcelona.

TEMARI resumit:

1- Conceptes Bàsics
2 -Ajudes per la observació astronòmica.
3- Primeres refererències per situar-nos al cel
4- Práctica

HORARI:

 

En programació.

Preu :

150 €   Pvp
135 €   (Socios entidades colaboradoras)
110 €  Socios APY

 

Pere Closas eclipse  constelaciones

TEMARI detallat:

1.- Conceptes bàsics

La primera constatació és que al cel hi ha astres. A ull nu hi podem veure,  a part del Sol i la Lluna, estrelles, planetes i, excepcionalment, algun cometa.

Com identificar-los.

La primera constatació és el canvi de l’aparença del cel:

En funció del lloc d’observació

En funció de l’hora d’observació

Les estrelles fixes s’agrupen en asterismes i constel·lacions.

Tot astre té una magnitud (mesura de la brillantor). A ull nu veiem els astres més brillants; amb instruments adequats se’n poden veure molts més.

Aproximació històrica.

En el coneixement del cel s’hi ha acumulat conceptes i noms que són herència de pobles que ens van precedir en molts anys (possiblement milers d’anys) Al llarg de la història (i de la prehistòria) s’han anat creant un conjunt de noms per identificar els objectes astronòmics (constel·lacions, estrelles, planetes, etc. ) que amaguen un gran nombre de significats, de cosmovisions, de mites, d’instrumentalització de l’astronomia).

L’Astronomia és una de ciència d’una gran pes en  el devenir intel·lectual de la Humanitat.

Per un costat és una ciència amb arrels que es perden en la prehistòria o en els primers moments de la història

La conservació i transmissió del llegat antic té un pes important en la ciència medieval.

I la Revolució científica del pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna en el període del Renaixement, té com a canemàs el coneixement astronòmic: noms com Copèrnic, Kepler, Galileu, Newton van posar en marxa una roda que encara gira.

Avui el coneixement astronòmic té dos vessants molt diferenciats.

– L’Astronomia de posició, que estudia fonamentalment el moviment dels astres. Podríem dir que respon a la pregunta ¿On són els astres?

– L’Astrofísica, que s’ocupa de la seva constitució i de la seva evolució Respon a la pregunta ¿Què són els astres?

2.- Ajudes per a l’observació astronòmica

Per identificar els estels avui utilitzem diferents sistemes de coordenades, de manera molt semblant als conceptes de latitud i longitud

– L’eina clàssica: el planisferi

– Programes d’ordinador (alguns de franc)

– App’s de mòbil o tablets

Instruments per a l’observació i mesura de la posició dels astres

– Els ulls

– Uns binocles o prismàtics

– El telescopi

– El sextant

– Apunt sobre Astronomia i rellotges

El cel com a  rellotge

El rellotge com a model que descriu el cel.

3.- Primeres referències per situar-nos en el cel.

– El meridià del lloc

– Les constel·lacions circumpolars

– El zodíac

– La Via Làctia o Camí de Sant Jaume

4-Pràctica

Les classes del curs es complementaran amb dues sortides per a la pràctica de la identificació  d’estrelles i constel·lacions.

Es faran a la zona del Port de l’Ordal.

Cal tenir en compte que ja estem en una època de l’any  que es fa fosc molt tard.

Ens haurem d’adaptar en el tema dels horaris.

La data de les sortides pot ser objecte de canvis per causes meteorològiques.

Els cursetistes hauran  de fer els desplaçament pels seus mitjans.

S’organitzarà una sessió de planetari l’observació d’aquella part del cel no visible en aquesta època de l’any.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *


*

borrar formularioEnviar